La reducció de la pobresa requereix un planeta sa. Els ODM reconeixen la sostenibilitat del medi ambient com a eix fonamental pel desenvolupament.

Malauradament, la sobreexplotació dels recursos naturals ha causat canvis alarmants en el nostre planeta durant les darreres dècades.

Els països pobres són més vulnerables al canvi climàtic i a la degradació mediambiental, perquè disposen de menys recursos per a contrarrestar els seus efectes, i són també els més dependents de les matèries primeres.

1. Incorporar els principis del desenvolupament sostenible en les polítiques nacionals i invertir la pèrdua de recursos mediambientals abans del 2015.
2. Reduir la pèrdua de biodiversitat, assolint una reducció significativa de la taxa de pèrdua pel 2010.
3. Reduir a la meitat el percentatge de persones que no disposen d’accés a l’aigua potable i serveis bàsics de sanejament pel 2015.
4. Haver millorat considerablement la vida d’almenys 100 milions d’habitants de tuguris pel 2020.

• Encara que el nombre de persones que tenen accés a l’aigua potable ha augmentat notablement durant els últims anys, 1.100 milions de persones, aproximadament el 20% de la població mundial, encara no en disposa.
• 2.600 milions de persones de països en vies de desenvolupament no disposen d'infraestructures sanitàries bàsiques.
• El creixement de la població i la manca de recursos obliguen a 600 milions de persones a viure en barraques, amb els problemes de salut que això suposa.
• Durant els últims 15 anys, el món ha patit la pèrdua d’un 3% de la seva superfícies forestal, degut, en gran part, a la conversió  de boscos en terres de cultiu als països més pobres.

Resulta impossible abordar de manera eficaç la lluita contra la pobresa al món sense tenir en compte els efectes que el canvi climàtic està tenint, per exemple, en l’agricultura o en la propagació de malalties.

Tampoc podem, però, fer front de manera efectiva al canvi climàtic sense abordar el problema des de la perspectiva del desenvolupament.

Per tal de reduir la pobresa, els països en vies de desenvolupament necessiten poder accedir amb més facilitat als recursos energètics. Les fonts d'on provinguin aquestes energies tindran, sens dubte, un important impacte en el medi ambient.

Els països en vies de desenvolupament han d’ajudar als més pobres a millorar la seva capacitat d’adaptació a un model de desenvolupament sostenible mitjançant la transferència de tecnologia i facilitant suport financer.

Cal donar suport a iniciatives com la que va emprendre el govern de Madagascar al 2007, quan va fixar 15 noves àrees de conservació que, actualment, constitueixen una superfície de més de 2,65 milions d’acres.

Els nous parcs serviran per protegir tota una sèrie d’ecosistemes en perill, inclosos els aiguamolls i les selves.